http://www.324.cat/noticia/963266/garrotxa/El-zelador-del-geriatric-La-Caritat-dOlot-es-confessa-autor-de-la-mort-de-vuit-avis-mes

M’agradaria comentar una altra notícia que adjunto en el document, i que al conèixer-la, se’m va posar la pell de gallina. Això em va passar quan vaig veure al telenotícies, que un zelador que treballava al geriàtric La Caridad d’Olot, havia confessat que havia assassinat a onze interns del centre on treballava. Els assassinats els va fer, alguns  utilitzant lleixiu, altres amb un còctel de medicaments que ell mateix va preparar i a uns altres amb una sobredosis d’insulina.

El motiu que va donar l'assassí d'aquestes persones, va admetre que volia alliberar la gent gran del patiment, i que havia actuat en moments d'eufòria, en què es pensava que era Déu.

Després de veure aquesta informació, és evident interpretar que aquest home pateix un trastorn molt greu.  

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/444128-lassassi-del-geriatric-dolot-retratava-ancianes-al-vater.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mes&utm_source=rss&utm_medium=mes&utm_campaign=rss

Com podeu veure en aquest enllaç, a més a més, més tard, la policia va descobrir dues fotos de dues àvies al lavabo que l’assassí  tenia a l’ordinador guardades. La notícia que explica aquest descobriment, explica que els assassins en sèrie és habitual que es recreïn guardant fetitxes (imatges o elements relacionats amb les víctimes).

Analitzant la notícia i reflexionant sobre el que va fer aquest professional, em pregunto com va ser possible que arribés tant lluny, matant a onze ancians i que ningú se’n adonés. Amb això no vull atacar a ningú, però em sorprèn aquest fet i més veient les situacions de com havien mort alguns dels interns de la residència.

En tot cas, em fa pensar que dins de la nostra professió també ens podem arribar a trobar amb persones que actuïn incorrectament i que cal estar atents per prevenir i preveure que es pugui arribar a situacions com les que es van viure en aquest geriàtric.

La nostra professió d’educadors socials està basada amb el contacte amb les persones, i la majoria de persones amb qui treballarem tindran una manca de recursos cosa que farà que en moltes ocasions confiïn plenament en nosaltres i en el nostre criteri d’actuació.

Per això és molt important tenir en compte que cal vigilar en la manera de treballar amb les persones i conèixer que cada persona tindrà una necessitat diferent.

http://www.324.cat/noticia/1741118/maresme/Detinguda-una-dona-en-relacio-amb-la-mort-de-dues-avies-a-Mataro

Aquesta segona entrada m'agradaria utilitzar-la per deixar clar una idea possiblement òbvia però que malauradament existeix a la nostra societat i que vull explicar per introduir el tema. Opino que, tot i que la família encara sigui un dels pilars més importants per a tothom, en ocasions ens en oblidem de com n'és d'important i no valorem el fet de mantenir aquesta família al nostre costat. Per això sembla estrany pensar que les persones grans (aquelles que han cuidat sempre aquesta família), puguin veure's maltractades per la resta, ja sigui per la seva pròpia família o per algú extern a aquesta (cuidadors, amics, companys,etc.).

Després d'haver conegut diferents situacions que han anat apareixent als mitjans de comunicació, em fa pensar que d'alguna manera les persones grans acaben patint d'alguna manera el fet de tenir una edat elevada i amb les facultats disminuïdes a causa de malalties, degeneratives, etc .

Segurament quan parlo de maltractament em ve al cap de seguida, el maltracta físic però, també n’existeixen d’altres tipus com poden ser el psicològic o emocional, el sexual, l'econòmic o d'explotació financera, la negligència, l'abandó, la vulneració dels drets...

Relacionat amb aquest tema, el passat més de maig vaig conèixer la notícia que havien detingut a una dona propietària d’una forneria a Mataró, relacionada amb la mort de dues àvies.

Resulta que les dues àvies eren clientes habituals d’aquesta fornera fet que va fer, que s’acabés establint una confiança entre les clientes, ara assassinades, i la dependenta, l’assassina.

Va crear molt de rebombori entre els veïns de la ciutat  sobretot els dies més propers a la data que va passar.

Això em va fer pensar que com una situació pot fer canviar totalment el ritme de vida i les costums de les persones. Fins llavors els veïns havien viscut molt tranquils, amb seguretat i confiança.  

Personalment, no puc entendre com pot ser possible que una persona pugui ser capaç d’arribar a utilitzar un element tan necessari per compartir l’entorn amb les persones que ens envolten (com és la confiança), per arribar a aconseguir un be material.

Per això, davant d’una situació com aquesta, em plantejo que possiblement moltes persones canviïn d’opinió, i comencin a pensar que, la nostra confiança, només és digna de ser donada a les persones més properes a nosaltres: la família i els amics més íntims, i tot i així haurem d’anar en compte.  

Benvinguts al blog que he creat seguint el context de la gent gran, he escollit un tema que em crida l’atenció, em trasbalsa i m’indigna i que vull compartir amb tots vosaltres.

En aquest blog el que intentaré fer és anar aportant tot allò que vagi recopilant amb la recerca que vaig fent des d’ara mateix per apropar-me i apropar-vos a conèixer una mica més sobre el què significa avui al nostra país ser una persona gran i què suposa per la societat que els rodeja.

Actualment és molt difícil saber quan deixem de ser adults i comencem a ser vells i per això ens podem trobar dues persones de 70 anys que puguin tenir característiques molt diferents i que només s’assemblin en l’edat. Des de la nostra societat ens podem fixar com s’estableix una frontera social als 65 anys i deixem de ser treballadors a ser jubilats. Quan deixa de treballar a la feina que durant tants anys a estat fent i passa a fer altres tipus d’activitats.  Per això crec que la gent gran són aquelles  persones d’edat adulta que han superat les etapes de la vida enriquint-se de coneixements, experiències, tragèdies, de persones, adoptant diferents rols,etc., que han fet que arribin a ser qui són ara i que en la majoria dels casos, a partir d’aquest moment tot això segueixi però  amb un canvi de ritme i un punt de vista molt diferent. Comença una nova etapa de la vida on tot passarà però sense tanta excitació (més lentament, assimilant el que rebem i analitzant-ho bé).

Ens podem trobar amb una varietat de situacions de les persones grans ja sigui per qüestions de salut, d’edat i de situació social cosa que fa que per exemple ens podem trobar amb persones que necessitin l’ajuda o l’acompanyament per poder realitzar la seva vida quotidiana. Per això existeixen els diferents recursos que permeten que la persona gran pugui aconseguir ser atesa i cobrir les seves necessitats i els seus drets.

Al necessitar un suport d’una altra persona, una entitat, un professional, etc. fa que la persona gran es converteixi en una persona dependent. Per això en aquesta edat, és tan important l’entorn i el context que ens rodeja.  S’han creat diferents recursos per poder atendre a les possibles necessitats de les persones grans i cal que els professionals que es dediquin a fer que aquestes persones tinguin una vida digna, entenguin bé com han d’actuar amb aquestes i en quina situació es troben.

Després d’aquesta introducció, em proposo a explicar un document que considero com a l’actuació que s’ha fet des del govern per evitar i fer front a la situació que vull investigar: els maltractaments de les persones grans.

Des del Departament de Benestar i Família es va presentar el document “protocol marc i orientacions d’actuació contra els maltractaments a les persones grans” destinat a servir com a eina concreta per als professionals dels serveis socials, institucions que es dediquen a cuidar la gent gran. Aquests són: les residències, els CAP (Centre d’Atenció Primària), els serveis a domicili i els serveis d’acompanyament.  L’objectiu com bé explica el conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, que els professionals puguin ampliar i millorar els seus coneixements en aquest aspecte, adquirir més competències i habilitats que els permetin saber com actuar en aquestes situacions.

Es pretén que amb aquesta eina es pugui abordar aquesta situació de maltracta cap a la gent gran i aconseguir que els professionals i les entitats se n’adonin que es troben davant d’una situació d’aquest tipus. Per poder conèixer aquest problema,el document descriu: els tipus de maltractaments i com acostumen a donar-se;  els indicadors i signes d’alerta que poden servir per detectar el maltractament; les actuacions que cal seguir, des de que es localitza el cas de maltracta fins a l’aplicació de la intervenció que cal fer (denunciar, seguir les normes, etc.); les mesures preventives i de protecció que existeixen en aquestes situacions; i, els principis ètics.

Us convido a fer una ullada a aquest protocol que crec que ens pot ajudar com a futurs educadors/es socials ja que penso que hi ha situacions que ens pensem que dominem però que un cop ens hi trobem no ens en adonem del que està passant. Per això crec que ens pot ser útil per saber veure quan ens trobem davant d'una situació de maltractament. 
Protocol marc i orientacions d'actuació contra els maltractaments a les persones grans